Encara que no puc amb el fred, sento una atracció inexplicable per els glacials. A vegades em donen ganes d'enviar-te fotos perquè les il·lustris amb paraules.
Crec que faríem una bona parella artística. No et tallis ;)
De totes maneres, les teves paraules eren molt bones. El batec del cor m'ha arribat i potser també la respiració profunda d'aquest home. Hi ha tantes vides que no coneixem, ho solia pensar quan anava en metro.
I tant que si, Manel. Igual que es fotografien, el murmuri de l'aigua, la caiguda de les fulles, el fred hivern, el buit, la malenconia, l'alegria, el terror també pot fotografiar-se el silenci, solament falta un esperit que ho percebi.
Se puede fotografiar el silencio o como se ha comentado cualquier tipo de sensación o sentimiento, miedo, amor, frio, pudor, etc... Pero lo que debe ser mágico es poder fotografiar cualquiera de estas cosas y sin ponerle titulo a la fotografia que la apreciación de cualquier persona que visualice la foto, coindida con las pretensiones del autor, para mi esto es magía.
Cuando se titula la foto, ya estamos dando una pista de nuestra intención. Es la propia ambiguedad de la fotografía la que hace ver a cada persona una cosa distinta en las fotografías. Esta primera que has puesto perfectamente la podias haber titulado "Soñando", "Descanso" "Al final del dia" y mil cosas mas.
Con esto no pretendo quitarle mérito a las fotos, ni mucho menos, yo soy el menos indicado para ello, estoy en continuo aprendizaje y este tema me parece interesante, por ello he aprovechado extendiendome en el comentario, aunque no te conozco demasiado, supongo que no te importa.
Emilio moltes gracies per aquesta aportació tan extensa. No m'importa que posis en qüestió qualsevol criteri, tot el contrari. Crec que aquesta mena d'aportacions contribueixen a enriquir la fascinació que compartim per aquest Mitjà d'expressió que es la fotografia. Estic molt d'acord amb tu en el sentit que la veritable màgia es deixar, o convidar a que l'espectador imagini, reflexioni o que desenvolupi les seves pròpies emocions. En el meu cas, el títol i la prosa venen donats al que m'han suggerit com autor. Peró evidentment deixo la llibertat d'interpretació a qui es pari a observar-les. Reitero el meu agraïment a la teva interessant aportació. Una salutació cordial.
La veritat és que sempre et quedes amb el dubte de si posar títol o no. A mi em passa amb els poemes i els textos, que mai sé quin posar, no m'ho penso gaire i potser molts cops no l'encerto. Amb les fotos i les obres d'art la veritat és que sol condicionar, però tampoc evita que l'espectador en pugui fer una altra lectura. A mi m'agrada mirar a ull nu, deixo que m'impacti l'obra i aleshores després em fixo en el títol, la tècnica, el material i tot el que hi ve a la llegenda. Així em permeto una mica de llibertat interpretativa per després contrastar-la amb la de l'autor.
Penso que ho has matisat molt bé Alegria. A mi també em passa que primer em deixo impactar, després, si cal, miro el títol. Encantat de tenir-te a la conversa.
Buenas Manel! Bones sensació de silenci... bones fotos! Posar o no posar títol és una elecció. Però posar-lo, et porta al territori on vol l'autor de forma molt directe, marcarà la lectura que facis de les fotos. Jo realment no se que he mirat primer si les fotos o el titol... però segur que el títol m'ha condicionat. Aquest debat també s'ha portat en els llibres de contes però de forma poposada: si posar o no posar il·lustracions als contes. Alguns creuen que no posar cap tipus d'imatge és millor pq així els nens poden fer les seves pròpies imatges mentals.... Per gustos colors! ptonet!
No se si la finalitat de posar títol sigui per condicionar. En qualsevol cas jo no ho faig per això. Mes bé crec que forma part de la mateixa obra, com si fos una articulació. Però procurant subtilitat per tal de deixar terreny al criteri, a la imaginació, a la opinió ... Sempre es un honor poder saludar-te Mercè.
Crec que un dels més grans rectes es poder fotografiar les sensacions. I aconseguir que els que les veuen sentin el mateix que em sentit nosaltres al fer-les. De totes formes el que es important que les imatges ens transmetin sensacions.
Es el major dels reptes Araceli. Aconseguir que l'espectador percebi les mateixes sensacions que hem sentit al moment de disparar. Es tant difícil això ... Gracies per la teva amabilitat. I la teva aportació.
Sempre m'ha fascinat l'aparent "silenci" dels glaciars. Tan glaçat i crec que sorollós. Algún cop viatjaré i el fotografiaré.
ResponEliminaEncara que no puc amb el fred, sento una atracció inexplicable per els glacials.
EliminaA vegades em donen ganes d'enviar-te fotos perquè les il·lustris amb paraules.
Crec que faríem una bona parella artística. No et tallis ;)
EliminaDe totes maneres, les teves paraules eren molt bones. El batec del cor m'ha arribat i potser també la respiració profunda d'aquest home. Hi ha tantes vides que no coneixem, ho solia pensar quan anava en metro.
Alegria. Et prenc la paraula.
EliminaJa no penses aquestes coses quan vas en metro?
Pren-la, pren-la!
EliminaDiríem que ja no vaig en metro, estic una mica enclaustrada darrerament... però sé que allà fora hi ha vida i passen coses ;)
I tant que si, Manel. Igual que es fotografien, el murmuri de l'aigua, la caiguda de les fulles, el fred hivern, el buit, la malenconia, l'alegria, el terror també pot fotografiar-se el silenci, solament falta un esperit que ho percebi.
ResponEliminaGracies per expressar aquestes sensibilitats.
EliminaPosa de manifest l'importancia del títol de l'obra per tenir pistes de lo que volia expressar l'autor.
ResponEliminaGracies per la teva aportació.
EliminaAnte todo, buenas fotos.
ResponEliminaSe puede fotografiar el silencio o como se ha comentado cualquier tipo de sensación o sentimiento, miedo, amor, frio, pudor, etc...
Pero lo que debe ser mágico es poder fotografiar cualquiera de estas cosas y sin ponerle titulo a la fotografia que la apreciación de cualquier persona que visualice la foto, coindida con las pretensiones del autor, para mi esto es magía.
Cuando se titula la foto, ya estamos dando una pista de nuestra intención. Es la propia ambiguedad de la fotografía la que hace ver a cada persona una cosa distinta en las fotografías. Esta primera que has puesto perfectamente la podias haber titulado "Soñando", "Descanso" "Al final del dia" y mil cosas mas.
Con esto no pretendo quitarle mérito a las fotos, ni mucho menos, yo soy el menos indicado para ello, estoy en continuo aprendizaje y este tema me parece interesante, por ello he aprovechado extendiendome en el comentario, aunque no te conozco demasiado, supongo que no te importa.
Saludos
Emilio moltes gracies per aquesta aportació tan extensa. No m'importa que posis en qüestió qualsevol criteri, tot el contrari. Crec que aquesta mena d'aportacions contribueixen a enriquir la fascinació que compartim per aquest Mitjà d'expressió que es la fotografia.
EliminaEstic molt d'acord amb tu en el sentit que la veritable màgia es deixar, o convidar a que l'espectador imagini, reflexioni o que desenvolupi les seves pròpies emocions. En el meu cas, el títol i la prosa venen donats al que m'han suggerit com autor. Peró evidentment deixo la llibertat d'interpretació a qui es pari a observar-les.
Reitero el meu agraïment a la teva interessant aportació. Una salutació cordial.
La veritat és que sempre et quedes amb el dubte de si posar títol o no. A mi em passa amb els poemes i els textos, que mai sé quin posar, no m'ho penso gaire i potser molts cops no l'encerto.
EliminaAmb les fotos i les obres d'art la veritat és que sol condicionar, però tampoc evita que l'espectador en pugui fer una altra lectura. A mi m'agrada mirar a ull nu, deixo que m'impacti l'obra i aleshores després em fixo en el títol, la tècnica, el material i tot el que hi ve a la llegenda. Així em permeto una mica de llibertat interpretativa per després contrastar-la amb la de l'autor.
..ah, i perdó per ficar-me a la conversa ;)
Penso que ho has matisat molt bé Alegria. A mi també em passa que primer em deixo impactar, després, si cal, miro el títol.
EliminaEncantat de tenir-te a la conversa.
Buenas Manel! Bones sensació de silenci... bones fotos!
ResponEliminaPosar o no posar títol és una elecció. Però posar-lo, et porta al territori on vol l'autor de forma molt directe, marcarà la lectura que facis de les fotos. Jo realment no se que he mirat primer si les fotos o el titol... però segur que el títol m'ha condicionat.
Aquest debat també s'ha portat en els llibres de contes però de forma poposada: si posar o no posar il·lustracions als contes. Alguns creuen que no posar cap tipus d'imatge és millor pq així els nens poden fer les seves pròpies imatges mentals....
Per gustos colors! ptonet!
No se si la finalitat de posar títol sigui per condicionar. En qualsevol cas jo no ho faig per això. Mes bé crec que forma part de la mateixa obra, com si fos una articulació. Però procurant subtilitat per tal de deixar terreny al criteri, a la imaginació, a la opinió ...
EliminaSempre es un honor poder saludar-te Mercè.
Crec que un dels més grans rectes es poder fotografiar les sensacions. I aconseguir que els que les veuen sentin el mateix que em sentit nosaltres al fer-les. De totes formes el que es important que les imatges ens transmetin sensacions.
ResponEliminaEs el major dels reptes Araceli. Aconseguir que l'espectador percebi les mateixes sensacions que hem sentit al moment de disparar. Es tant difícil això ...
EliminaGracies per la teva amabilitat. I la teva aportació.