Ressenya sobre Bavastells. De Marta Pérez Sierra.


Aquests dies, a causa de la situació de confinament, estic potenciant les estones de lectura per recuperar llibres pendents, i descobrir meravelles com Bavastells, de la poeta Marta Pérez Sierra. Una petita joia que recull cinquanta microrelats els quals parlen d'emocions; de records infantils; d'amors i desamors; de drames, com la violència masclista. Fins i tot, retrats de família, o dels barris viscuts. Tots ells escrits en una prosa poètica acollidora, i amb les il·lustracions a llapis de Pitu Álvarez. Aquesta és només, una aproximació a les percepcions que he experimentat passejant pels escenaris que es descriuen en aquesta obra.
Els personatges prenen vida inspirats en els titelles i putxinel·lis de l'artesana Teresa Travieso. La Marta m'aclareix que, el nom bavastells prové del Llibre de contemplació en Déu, datat el 1272, on Ramon Llull explica que, els joglars moros utilitzaven bavastells, ninots d'aparença humana fets de fusta policromada per a representacions teatrals, argumentades en esdeveniments de l'època.
Només puc agrair a l'autora el fet de gaudir llegint una a una, aquestes petites històries farcides d'humanitat. I deixeu-me recomanar-vos, si teniu aquesta sensibilitat, fer-vos amb aquest llibre. Per dos motius: per gaudir d'una estona de lectura que us emocionarà, i per recolzar en un moment difícil a les llibreries, escriptores i escriptors.
Agraeixo també a la Marta, permetre'm compartir un dels microrelats inclòs a Bavastells.

TROCHO
TITELLA DE FIL CONSTRUÏDA EL 1992.
ALÇADA: 65CM
PALLASSO CONEGUT COM A TROCHO.

No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert. Tenia tots els riures de les nenes i els nens. Tots.
Fotografiats amb les càmeres de llauna que pacientment confegia a les nits. Assegut en un banc, amb la recol·lecta dels fruits de la gatzara nocturna dels turistes, que estenia endreçadament sobre un dels cartons que esdevindria el seu llit unes hores més tard, oblidava que no havia sopat i que dormiria al ras, i tornava a ser el reporter fotogràfic que va ser. Amb destresa, avesat a reparar les seves pròpies càmeres, ara, desnonat, fins i tot de professió, es negava a ser-ho també de la vida i, una a una, càmeres sorprenents, talment reals, de colors llampants, de marca, amb les prestacions necessàries per captar la il·lusió, anaven sorgint del seu improvisat taller.
No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert.
Tenia l'eloqüència dels savis que, sense ser ostentosos, discursos diuen. Ell només volia regalar.
Marta Pérez Sierra.

BAVASTELLS
© Marta Pérez Sierra 
© Walrus books, S. C. L.
Barcelona, 2014.

Enllaços.



Cap comentari:

Publica un comentari