Contemplàvem com la lluna plena s'enfilava sobre l'horitzó a la badia custodiada per terra cremada. El mar, com un espill, dibuixava un rastre amb la seva blancor convidant-nos a la utopia.
Darrere nostre, a l'Albera, diuen que encara caminen les ànimes de la memòria travessant fronteres.
Llum de capvespre
sobre el Coll dels Belitres.
Terra cremada.
© manel O. company 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada